Conjunt escultòric de la façana de la Basílica de Montserrat

Un cop acabada la restauració i l’ornamentació del presbiteri i de la nau de la basílica, el 1896, va arribar el moment de pensar en la façana renaixentista, que encara mostrava els efectes de la destrossa napoleònica. Al 1897, l’abat Josep Deàs (1837-1921), que pilotava de manera molt personal tots els afers de la restauració de la basílica amb criteris de màxim efecte i mínima despesa, havia pensat en una simple rehabilitació de la façana vella, afegint-li dues portes laterals i omplint les fornícules buides amb escultures noves que encarregà als escultors Venanci i Agapit Vallmitjana. No obstant això, l’arquitecte ordinari de Montserrat i del bisbat de Barcelona, Francesc de Paula del Villar Carmona (1860-1927) va presentar el seu propi projecte per a la façana de la basílica. 

 

Així, el 16 de març de 1900, l’abat i els degans del monestir van aprovar oficialment  la proposta de Villar Carmona. L’obra de la façana es va dividir en dues parts ben determinades: la dels escultors Vallmitjana que l’abat havia emparaulat anteriorment i que havia estat sufragada per una sèrie de donants anònims, i la pròpiament arquitectònica de Villar sufragada per les senyores Llagostera. Tanmateix, Villar Carmona incorporà en el seu projecte l’obra escultòrica dels germans Vallmitjana que hi encaixava perfectament.

Fitxes i fotografies: J. de C. Laplana, Museu de Montserrat.

  • Grey Facebook Icon
  • Grey Instagram Icon